Ara resulta que el Ronaldo i el Robinho van beguts als entrenaments del Madrid. Quina novetat! No ho hagués dit mai! I jo que pensava que el Ronaldo tenia els abdominals caiguts… Pel que es veu, el que realment pateix és aquella patologia típicament espanyola anomenada Síndrome de la barriga cervecera. Sí, sí. M’han assegurat que és tan greu l'estat en què es troba, que si l’haguessin d’incinerar avui mateix, estaria tres setmanes cremant.
En tot això, però, hi ha una cosa que no entenc. Com poden servir begudes alcohòliques al Robinho? Si sembla que s’hagi escapat de la classe de primer d’ESO del CEIP Perú! Vaja, que si jo fos cambrer i veiés que se m’apropa a la barra un tio amb aquesta cara de nen, el primer que em passaria pel cap seria fer-li unes farinetes de fruita. No m’extranyaria (si és que no li ha passat ja) que un dia entrés a la farmàcia a comprar condons i la dependenta li contestés “lo siento, se nos terminaron los potitos”.
El més greu de tot és que els directius ja sabien que aquests dos anaven de tort als entrenaments! Per això van fitxar a Capello, per fer-los anar rectes! Però ni així. Els jugadors del Madrid només es posen rectes a les festes d’aniversari del Ronaldo. I és que ja ho deien els orientals: a vegades, el problema és la solució. Quanta saviesa!
La til·la. Al matí i sense sucre. Per tots aquells aficionats madridistes indignats amb tant impresentable.
El cafè. Carregat i amb sal. Per a Ronaldo i Robinho. Un especial borratxera per “expulsar” de l’organisme tots els excessos als que els porta la nit madrilenya.
10 de gener 2007
SOBRE PREMIS FUTBOLÍSTICS, per Viscall
Ara resulta que tots estem consternats, empitats i cabrejats. I és que Fabio Cannavaro li ha tornat a passar la mà per la cara a Ronaldinho. Primer va ser amb la Pilota d’Or, que otorga la revista France Futbol, i ara ha estat amb el FIFA World Player. Després de comunicar-se la decisió, a tots els mitjans catalans els va faltar temps per desligitimar el vot de seleccionadors i capitans d’un futimer de combinats nacionals d’arreu del món. Sí, és cert. Això és un tongo. Tenen raó. Però el sistema és el mateix que el de l’any passat i l’altre, quan en Ronnie va guanyar aquest trofeu. No cal fer sil·logismes, oi?
Personalment, crec que el més dramàtic no és que Cannavaro sigui el FIFA World Player d’enguany. Al cap i a la fi, el 10 del Barça (i de la Canarinha) es dedicava a passejar-se pels terrenys de joc alemanys mentre el central del Madrid aixecava la copa Jules Rimet. I no val l’argument que el vividor blaugrana ha guanyat la Lliga i la Champions perquè Cannavaro va guanyar l’Scudetto (amb trampa, d'acord) i el Mundial: empat tècnic. El més dramàtic és que Zinedine Zidane hagi estat premiat després que passés a la història per la famosa agressió a Marco Materazzi. Sens dutbe, per als nens, el millor exemple d’esportivitat és aquest. Bravo!
Però tot això que passa amb aquests premis no és novetat. Ni molt menys. Lamentablement “vaig perdre la fe” l’any 2001, quan Raul González (sí, aquest home ha estat bo en un passat no gaire llunyà), després d’haver-ho guanyat tot amb el Madrid, va veure com la Pilota d’Or se l’emportava Michael Owen, que començava a destacar a la Premier com a golejador. I no només ho dic jo, ni molt menys. Recordo, entre d’altres, una de les tertulies del Basté on Joan Patsy deia això mateix. A què ve tanta sorpresa, doncs?
La til·la. Calenta i, preferiblement, al vespre. La primera bosseta amb herbes va per a tots aquells sorpresos per la decisió del FIFA World Player 2006. Això fa més pudor que les eleccions del Madrid.
El cafè. Americà i amb gel. Per tots aquells que aquest diumenge es van aixecar esperançats i se’n van anar a dormir fotuts (Barça 0 - 1 Inter de Porto Alegre) . L’any que ve guanyarem el Mundialet, no ho dubteu!
Personalment, crec que el més dramàtic no és que Cannavaro sigui el FIFA World Player d’enguany. Al cap i a la fi, el 10 del Barça (i de la Canarinha) es dedicava a passejar-se pels terrenys de joc alemanys mentre el central del Madrid aixecava la copa Jules Rimet. I no val l’argument que el vividor blaugrana ha guanyat la Lliga i la Champions perquè Cannavaro va guanyar l’Scudetto (amb trampa, d'acord) i el Mundial: empat tècnic. El més dramàtic és que Zinedine Zidane hagi estat premiat després que passés a la història per la famosa agressió a Marco Materazzi. Sens dutbe, per als nens, el millor exemple d’esportivitat és aquest. Bravo!
Però tot això que passa amb aquests premis no és novetat. Ni molt menys. Lamentablement “vaig perdre la fe” l’any 2001, quan Raul González (sí, aquest home ha estat bo en un passat no gaire llunyà), després d’haver-ho guanyat tot amb el Madrid, va veure com la Pilota d’Or se l’emportava Michael Owen, que començava a destacar a la Premier com a golejador. I no només ho dic jo, ni molt menys. Recordo, entre d’altres, una de les tertulies del Basté on Joan Patsy deia això mateix. A què ve tanta sorpresa, doncs?
La til·la. Calenta i, preferiblement, al vespre. La primera bosseta amb herbes va per a tots aquells sorpresos per la decisió del FIFA World Player 2006. Això fa més pudor que les eleccions del Madrid.
El cafè. Americà i amb gel. Per tots aquells que aquest diumenge es van aixecar esperançats i se’n van anar a dormir fotuts (Barça 0 - 1 Inter de Porto Alegre) . L’any que ve guanyarem el Mundialet, no ho dubteu!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)