SOBRE L'ADMINSTRACIÓ I JO, per Viscall

Ara resulta que m'obliguen a escriure sobre mi. Ep! No és que a sobretot ens mirem el melic, ni molt menys (de Samuel Ego'o [com diria en Sergi Mas] només n'hi ha un). Però arriba un moment en què t'has de quadrar i deixar les coses clares. Així no podem continuar! I és que no entenc què li he fet jo a l'Administració perquè em tracti d'aquesta manera. Veja'm...

Primer antecedent: el graduat escolar. Allò que els pares et diuen que és molt important tenir i que, quan el tens, et diuen que no n'hi ha prou. Després d'anys d'haver-lo demanat (i pagat), em van trucar de la secretaria de l'escola on anava per passar-lo a recollir. La il·lusió per portar-lo a casa i ensenyar-lo als pares se'm va estroncar com només se t'estronca la pixera quan estàs miccionant en el bany d'un local públic que no té passamà a la porta i algú intenta obrir-la mentre t'estàs aguantant l'aparell amb una mà, els calçotets amb l'altra, el peu esquerre contra la porta i amb el dret fent equilibri per no caure i pixar (més del que ja s'hi han pixat d'altres) fora. Jo que em pensava que el graduat escolar tardava tant en arribar perquè el rei en persona me l'havia de signar i no només no és així sinó que, a més, m'escriuen malament el nom! Però no una falta d'ortografia qualsevol, no (per cert, feu-me recordar que en parlem un dia de les faltes d'ortografia). Si jo em dic Francesc Xavier, em van escriure el següent: "Fco. 3/4 Javier". Què collons hi fot aquest "3/4" aquí? Que potser insinuen que no hi sóc tot o què? Tants anys esperant per aquesta cagada? Total, que vaig anar a reclamar. "Així no el vull", vaig dir. Però, ai! Il·lús! Que estàs tractant amb funcionaris! "Uf! Això tardarà molt eh!", em van contestar. I així es va quedar...

Al fer els 18 anys, em vaig fer gran de cop: tenia edat per treure'm el carnet de conduir, sortir de nit, veure absenta (sí, amb v) i votar! L'Administració, encara no prou contenta per haver-me destrossat el meu graduat escolar, va enviar-me les dades del cens a casa "per fer les correccions corresponents". I tantes correccions! ¡Quin disgust es van endur els meus pares quan van veure que havien pagat 15 anys d'educació entre parvulari i escola (més l'ensenyament universitari que cursava aleshores) per veure que el seu fill no havia fotut ni brot i els havia tingut tres lustres enganyats! Ma mare feia cara de passar-li pel cap un pensament similar a aquest: "Què has fet, fill, durant tot aquest temps?". El cens afirmava que no tenia cap tipus d'estudis. Ni primària ni secundària ni batxillerat ni res! O sigui, tant merder amb el graduat escolar per acabar sense tenir-lo en compte. De conya, nen! Una altra medalleta per al funcionariat. Però encara n'hi ha més...

Aquest dissabte vaig baixar a buscar el pa i, com sempre, vaig mirar la bústia, que em ve de pas. Hi havia una carta de l'Ajuntament de Barcelona. No sabia què era però sí que sabia què no era (no sé si m'explico): la carta dels albergs municipals. "Massa d'hora", pensava, "generalment m'arriba al maig". Així que la vaig obrir. El tema era el següent: "Eleccions 2007 de representants de les persones amb discapacitat de Barcelona al Consell Rector de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat". M'adjuntaven els programes electorals dels candidats del meu sector de discapacitat, la papereta, el sobre de votació i un sobre per si m'anés millor votar per correu. "Quin detallàs", vaig pensar. Com que no entenia res, vaig fer una lectura ràpida fins arribar a les següents línies: "[...] us recordem que els requisits són: tenir el certificat del grau de disminució i estar empadronat a Barcelona". Però si jo no sóc discapacitat! Què s'han près aquests de l'Ajuntament avui? En què s'han basat per enviar-me aquesta informació? De cop i volta, em va venir una revel·lació: "Fco. 3/4 Javier". El graduat escolar!

La til·la. Te d'anís com a sucedani del mono badaloní per a tots aquells vividors que tenen la vida assegurada i que per tal de no treballar se les empesquen totes. Quins collons...

El cafè. Americà, tallat, sol, descafeïnat i ristretto. Tots per a mi. Ho sento, però necessito cafeïna en vena per poder sobreposar-me a tantes adversitats administratives i burocràtiques. Em pregunto si només em passa a mi això...