10 de gener 2007

SOBRE PREMIS FUTBOLÍSTICS, per Viscall

Ara resulta que tots estem consternats, empitats i cabrejats. I és que Fabio Cannavaro li ha tornat a passar la mà per la cara a Ronaldinho. Primer va ser amb la Pilota d’Or, que otorga la revista France Futbol, i ara ha estat amb el FIFA World Player. Després de comunicar-se la decisió, a tots els mitjans catalans els va faltar temps per desligitimar el vot de seleccionadors i capitans d’un futimer de combinats nacionals d’arreu del món. Sí, és cert. Això és un tongo. Tenen raó. Però el sistema és el mateix que el de l’any passat i l’altre, quan en Ronnie va guanyar aquest trofeu. No cal fer sil·logismes, oi?
Personalment, crec que el més dramàtic no és que Cannavaro sigui el FIFA World Player d’enguany. Al cap i a la fi, el 10 del Barça (i de la Canarinha) es dedicava a passejar-se pels terrenys de joc alemanys mentre el central del Madrid aixecava la copa Jules Rimet. I no val l’argument que el vividor blaugrana ha guanyat la Lliga i la Champions perquè Cannavaro va guanyar l’Scudetto (amb trampa, d'acord) i el Mundial: empat tècnic. El més dramàtic és que Zinedine Zidane hagi estat premiat després que passés a la història per la famosa agressió a Marco Materazzi. Sens dutbe, per als nens, el millor exemple d’esportivitat és aquest. Bravo!
Però tot això que passa amb aquests premis no és novetat. Ni molt menys. Lamentablement “vaig perdre la fe” l’any 2001, quan Raul González (sí, aquest home ha estat bo en un passat no gaire llunyà), després d’haver-ho guanyat tot amb el Madrid, va veure com la Pilota d’Or se l’emportava Michael Owen, que començava a destacar a la Premier com a golejador. I no només ho dic jo, ni molt menys. Recordo, entre d’altres, una de les tertulies del Basté on Joan Patsy deia això mateix. A què ve tanta sorpresa, doncs?

La til·la. Calenta i, preferiblement, al vespre. La primera bosseta amb herbes va per a tots aquells sorpresos per la decisió del FIFA World Player 2006. Això fa més pudor que les eleccions del Madrid.

El cafè. Americà i amb gel. Per tots aquells que aquest diumenge es van aixecar esperançats i se’n van anar a dormir fotuts (Barça 0 - 1 Inter de Porto Alegre) . L’any que ve guanyarem el Mundialet, no ho dubteu!