SOBRE ETO'O (II), per en Viscall

Ara resulta que el bo de Sergi Mas (com diria en Lluís Canut) tenia raó. Hem de canviar-li el nom al (no tant) bo de Samuel Eto'o. A partir d'avui es dirà Samuel Ego'o. I és que, a diferència de Makelele, que destacava per la grandària de la seva homenia, el 9 del Barça destaca pel tamany del seu jo. Què dic jo! Del seu superjò! Estic d'acord amb pràcticament tot el que ha dit el meu company Monxo. Crec que Ego'o hauria de ser sancionat, apartat de l'equip un temps i declarat transferible. No és en Txiki qui diu que busca jugadors que vulguin venir al Barça? Doncs a la plantilla també ha de voler jugadors que s'hi vulguin quedar. I l'Ego'o sembla que no està a gust. Ja sap on té Laporta...

Ara bé, no estic del tot d'acord amb què "es pugui entendre" que aquest home (quin eufemisme!) no vulgui sortir al camp per jugar els cinc últims minuts, que no surti a recollir la Supercopa d'Espanya amb els seus companys perquè s'ha enfadat quan Rijkaard l'ha canviat, que insulti el Madrid en la celebració de la primera lliga, etc. Això també és una falta de respecte cap a la resta del vestidor. I, per tant, es mereix una sanció. Què poden pensar altres companys que no gaudeixen ni de la meitat de minuts dels que juga Ego'o? Em vénen al cap els noms d'Ezquerro o Saviola, per exemple.

Una altra cosa és el que apunta el Monxo: que el president és un calçasses al més pur estil Florentino i no s'atreveix a actuar tal com pensa. És així i no m'extranya sentir que Rijkaard a final de temporada marxarà, perquè un tio com ell es mereix quelcom millor. Tot serà, però, que marxi del foc per posar-se a les brases...

La til·la. Herbes i més herbes per a Samuel Ego'o i tot el seu entorn. Ja n'hi ha prou! Entre tots estan encenent la metxa de l'inici del declivi d'aquest Barça.

El cafè. Un cigaló de cognac (i que no serveixi com a precedent) per a tota la premsa esportiva catalana. Amb les opinions que es desprenen de televisions, ràdios i diaris, entre tots (aquest cop sí) estem adoctrinant a l'Ego'o i a qualsevol que vulgui descentrar l'equip. El Barça està per sobre de tot. Les persones passen, però el club roman. Que no se n'oblidin.