SOBRE CAN BASSAS, per Viscall

Ara resulta que un dels periodistes que més admiro, Antoni Bassas, sembla que li faci l'ullet a una de les vessants del periodisme que més odïo, el sensacionalisme barat. La llagrimeta fàcil, vaja. Serà possible!? Ahir, com cada dia, m'aixecava escoltant El Matí de Catalunya Ràdio (http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=432). En motiu de l'onomàstica (trista) de l'explosió de gas que, fa un any, va matar dues persones a Santa Coloma de Gramanet, el Bassas (com el coneixem els oients) va fer un "desplegament especial". D'una banda, va enviar una unitat mòbil a la zona afectada (actualment en obres) per parlar amb un dels veïns damnificats i, a l'estudi, va convidar a Rafael Olalla, el bomber que va resultat ferit en aquest accident. Bé, ferit és un dir (el llenguatge a vegades és tant i d'altres tan poc...). L'ona expansiva de la deflagració el va projectar 25 metres enllà a una velocitat de 640 m/s (a Match 2, pels aficionats a l'aeronàutica). Vist i no vist. Les seqüeles són esfereïdores. De fet, és la primera persona a Espanya a qui li reconstrueixen la cara per complet. De dalt a baix. Poca broma.
Doncs bé, en l'entrevista que li va fer el Bassas, Olalla va explicar que sempre recordarà aquest dia perquè no va poder acabar la feina que li havien manat i perquè, a més, va morir la dona a qui estava evacuant. Quan el Toni (com el coneixen els col·legues) va confessar que aquesta concepció del deure l'havia sorprès, el senyor Olalla es va emocionar i la gent va començar a enviar correus electrònics recolzant-lo i donant-li ànims (com sempre que una persona amb alguna deficiència o lesió greu surt en antena o en pantalla, com si abans ignoréssim l'existència d'aquestes desgràcies). Fins aquí, tot molt bé. Però... ai l'endemà! Mentre el Toni feia el típic resum informatiu del dia, de vuit a dos quarts de nou (més o menys), va recordar el tràgic aniversari de l'accident i, de passada, l'entrevista del dia anterior. Així: "Durant l'entrevista no paraven d'arribar missatges d'oients impressionats pel coratge d'aquest home que només se'ns va emocionar una vegada, quan va lamentar no haver pogut acabar la feina d'aquell dia...". Acte seguit, va tirar el tall on a Rafael Olalla se li trencava la veu. Eren les 8:02h. A les 8:15h, Òscar Callau (redactor de la casa) tornava a repetir-ho: notícia i tall de veu.
Segurament, aquest només és fruit de l'emoció que el periodista (que també és ésser humà) experimenta en un moment com aquest. Ara bé, repetir aquesta part de la notícia dues vegades, de la mateixa manera i en només quinze minuts em sembla tan sensacionalista com gratuït. L'Antoni Bassas és líder d'audiència perquè, senzillament, és el millor periodista nacional (d'aquí i d'allà) del moment. Però també s'equivoca i, en aquest cas, així ho crec. A Sobretot, les coses com són.

La til·la. Una infusió en vena pels falsos hereus de Hearst i Pulitzer. No feu programes que, si fossiu espectadors, no miraríeu.

El cafè. Calentó i de dos en dos. Per tots aquells que fan possible El Matí de Catalunya Ràdio. Aixecar-se tan d'hora ha de fer mal...

______________________________________________________

Aquí teniu els enllaços per la descàrrega de:
- l'entrevista (11/01/2007)
(http://www.catradio.cat/pcatradio/crRadioAlacarta.jsp?pagina=home)
Clicar a "Matí de Catalunya Ràdio - Un any després de l'explosió de gas a Santa Coloma"
- la segona hora del programa del dia 12/01/2007 (de 8h a 8:15h)
(http://www.catradio.cat/pcatradio/crProgramacio.jsp?emissora=CATRADIO&franja=mati&opcio=alacarta)